Molt silenciós, sense fer gens de soroll, a fi de passar desapercebut.
Isabel Canet, en la novel·la La copa dels orígens, escriu:
Sobre un altar a la capçalera del saló, immòbil com una morta, jeia Helena, tènuement il·luminada per la claror d’un canelobre de set braços. Sílvia s’arrossegà cap a dins del saló, silenciosa com un gat, i avançà enganxada al mur fins que aconseguí amagar-se al darrere d’una escultura de bronze.
Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:
Quan aquest trobà el lloc adequat per a fer les seues necessitats, travessà silenciós com un gat cerval entre els agrets, encaixant-se el saquet de recapte al cap amb dos forats a l’alçària dels ulls, fins que arribà a l’alçària de l’home mentre aquest s’abaixava els pantalons de ratlles, uns pantalons que feia anys havia fet servir per a mudar-se i anar a la plaça i ara, apedaçats i recosits una i altra vegada per la seua dona, usava per a collir i no embrutar-se amb la merda de la mosca blanca.
En la novel·la juvenil Un secret a la serra, d’Adela Ruiz Sancho, podem llegir:
Els xiquets es quedaren parats i es miraren amb unes cares més llargues que amples. Igual que havien entrat, van eixir de l’Ajuntament, però, ara, de forma ràpida i silenciosa, com a gats.
Aquest modisme comparatiu fa referència a la manera com caminen els gats i altres felins, sense fer gens de soroll, per a poder sorprendre les preses i atrapar-les.
NOTA: Un gat cerval és un linx.