En sentit figurat, diem que és com un bàlsem qualsevol cosa que consola, que aconhorta, que fa més suportable una pena, una aflicció, un desengany, un disgust, un patiment, una preocupació, que suavitza el dolor, el sofriment, la desesperació.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
La relació entre protegida i protector es va fer lògicament més íntima. Estelric es feia d’estimar, sempre discret, ocurrent i agradable. La seua conversa era per a Elisa com un bàlsem per a les ferides del seu esperit.
En la rondalla Els guants de la felicitat, d’Enric Valor, llegim:
Per fi! Allò va ser com un bàlsem. De colp i volta, ella deixà de plorar, ella provà de somriure, ella pegà un bot i s’abraçà al coll d’aquell pare estrany, temut i turmentat.
En la novel·la Aigua en cistella, de Carme Miquel, trobem:
Per això la presència de la dona que em fa estar pendent del seu pas i ompli els meus desitjos durant tot el dia, ha sigut com un bàlsam. Ha transformat el meu estar i m’ha portat noves fantasies i obsessions diferents.
NOTA: El lingüista Jordi Colomina i Castanyer en el seu llibre Els valencians i la llengua normativa ens presenta ordenats cronològicament des del segle XIV fins a les darreries del XX una gran quantitat de documents en els quals podem trobar la grafia bàlsem.
Escriu Jordi Colomina:
Fabra, per dissort, va oblidar tota aquesta tradició gràfica i va optar pel modern i dialectal bàlsam, que només trobem en Belvitges (1803) i Labèrnia (1839).