ser com obrir el cul i agarrar (o agafar) mosques

S’usa per a expressar la idea que alguna cosa és molt fàcil.

Lluís Martínez Benaches, en l’article ‘Religió, església i poder’, publicat en el diari El Punt Avui, escriu:

De la proverbial mordacitat de Joan Fuster he recuperat aquesta cita:
     Un cura liberal, breviario en mano,
     fuese al infierno alborotando el mundo.
     No te asombres, ¡oh, pueblo soberano!
     que en esa desdichada criatura
     o sobra el liberal o sobra el cura…
L’estrofa de marres no és original de l’insigne suecà. Ell la va agafar en préstec del carlí Aparisi i Guijarro per explicar que trobar un capellà progressista per aquestes terres és un fet ben estrany. A mi m’ha vingut en aquesta ocasió com anell al dit, o, dit d’una manera escatològica, l’oportunitat ha estat en el meu cas, si fa no fa, com obrir el cul i agafar mosques: m’ha vingut a la memòria quan intentava escriure aquesta columneta amb la intenció d’evocar la càrrega tan feixuga que representa l’Església Catòlica en aquest país on vivim a l’hora de consolidar una societat oberta i plural com demanen els temps actuals.