S’usa per a referir-se a les persones que sempre ho fan tot amb moltes presses, però ho fan de qualsevol manera i mai aconseguixen el que es proposen.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada quart, diu:
Ser com l’escolà de Quart, que corre molt i sempre aplega tard: es diu referint-se a les persones que fan les coses de pressa però no en treuen profit (val.).
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Emili Beüt i Belenguer en el llibre Camins d’argent. El Túria i Manuel Sanchis Guarner en Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Josep Garcia Llopis en el seu llibre Revoltim arreplega com l’escolà de Quart, que corria molt i aplegava tard.