Es diu quan algú vol imitar el que fa una altra persona sense tindre’n els coneixements adequats, la preparació adient. Es diu, de manera molt especial, dels xiquets quan volen imitar les coses que fan els adults i, com no saben fer-les, no poden fer-les.
Exemple:
–Mira quina gràcia el teu netet, volent fer un forat amb el villamarquí.
–Sí, és com les martes de Tetuan, que tot lo que veuen fer, fan.
Aquest modisme comparatiu és propi del parlar d’Alcoi, a on s’ha usat sempre i ha sigut, i encara és, molt popular. Cal aclarir que, en aquest modisme, la paraula marta signfica mona, és a dir, primat antropomorf. En el parlar tradicional d’Alcoi els primats de formes més o menys semblants a la dels sers humans s’han anomenat sempre martes, mai mones. I sempre s’ha dit fer la marta o fer martades, mai fer la mona o fer monades. A un alcoià, la paraula mona li recorda la mona de Pasqua o, com a molt, la sota d’oros, però mai de la vida un primat antropomorf. Això ha sigut sempre així, però no estic molt segur que actualment els jóvens alcoians continuen usant la paraula marta amb el significat que tradicionalment han emprat els seus avantpassats i que encara emprem els alcoians de certa edat. La influència, tant del castellà com de la llengua normativa, fa que aquestes denominacions divergents desapareguen ràpidament. Però abans que desaparega del tot, jo, alcoià nascut l’any 1942 i que he heretat per tradició oral eixa accepció de la paraula marta, vull deixar-ne constància escrita, perquè si no, d’ací a poc temps, ningú entendrà què dimonis fa eixe vocable en el modisme comparatiu que estudiem.
Joan Coromines en el seu DECat (V, 505a14) diu: «Eiv. “marticala: mona; marticot: mico”» i més avant afig: «Sembla clar que han resultat de catalanitzacions divergents d’un mossàrab eivissenc arabitzat». Probablement la paraula marta usada pels alcoians per a denominar els primats antropomorfs té un origen semblant al de les paraules eivissenques que cita Coromines –marticala i marticot– i que caldria esbrinar. Ací tenen els lingüistes un treball d’investigació molt interessant a fer.
La paraula marta, amb el significat de primat antropomorf, no l’arreplega cap diccionari, valencià o català, antic o modern. Ni tan sols apareix en el Diccionario general valenciano-castellano de Joaquim Martí i Gadea (València, 1891). Cal aclarir que, encara que habitualment es diu que Martí i Gadea era alcoià, no era d’Alcoi sinó de Balones (el Comtat) i el seu valencià no era exactament el parlar tradicional d’Alcoi, encara que, evidentment, era molt semblant.
Tetuan és el nom d’una ciutat de Marroc i també el d’un mas d’Alcoi: el Mas de Tetuan. No crec que la paraula que apareix en aquest modisme tinga res a veure ni amb la ciutat marroquina ni amb el mas alcoià, més aïna sospite que és un simple redolí i res més.