S’usa per a expressar la idea que dues persones estan sempre juntes, van sempre juntes a tots els llocs.
En la novel·la El misteri de la lluna negra, de Francesc Gisbert, podem llegir:
De menuts, ma mare deia que Jaume i ella eren com la corda i el poal, i sempre anaven junts a tot arreu.
Vegeu:
NOTA: Joaquim Martí Mestre cita aquest modisme comparatiu en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric.