No semblar-se en res, ser completament diferent.
En el conte Fet d’armes, de Jesús Moncada, podem llegir:
¿Iguals els ulls del Robert i els meus? Quin disbarat! ¿El mateix nas? De cap manera. ¿I d’on em treia que fèiem un gest semblant amb la boca? Si érem la nit i el dia! En fi, que, segons ells, el Robert i jo ens assemblàvem com un ou a una castanya.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada semblar, trobem:
Semblar-se dues coses com un ou a una castanya: no semblar-se gens.
NOTA 1: Per a expressar la idea que dos sers humans, dos animals o dos objectes tenen les mateixes qualitats, la mateixa forma, el mateix aspecte, els valencians sempre diem “que es semblen”, no “que s’assemblen”. Per a aquest concepte, els valencians sempre hem emprat el verb semblar, mai assemblar. La variant formal assemblar és pròpia del català oriental.
NOTA 2: El conte Fet d’armes, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat Calaveres atònites que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.