En sentit figurat, aplicat a una persona o a un animal: molt flac, molt magre, que té poca carn.
En Els vençuts, de Xavier Benguerel, podem llegir:
Tots la ballem prima, però tu estàs sec com un clau. Potser has caigut d’inanició, o has tingut una hemorràgia interna. Fes-te visitar per un especialista. Les de casa, esverades, van cridar el metge, amb urgència.
En Al pas dels dies, de Toni Mollà, llegim:
El primer a la meua dreta, sec com un clau, immòbil, amb el rostre febrosenc mirant el terra, resava en hebreu alguna cosa inintel·ligible per a nosaltres.
En la novel·la Escacs de mort, d’Eduard Mira, trobem:
–Un raig d’almoines m’ha costat –aclaria amanyagant-se el budellam–. No em voldries sec com un clau o com un capellanet? I com un frare jeroni? Tampoc tu menjaries tan bé com ho fas ara –concloïa el jovial rector amb una nova riota.
NOTA: En italià tenim el modisme comparatiu equivalent magro come un chiodo.