Molt sec, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus, d’Enric Valor, trobem:
–Oh, venia sec com un callòs, de travessar aqueixes Manxes interminables! —comentà tot contentó.
Després es va posar a sopar. Dels moviments que feia tallant-se el pa, portant-se el quemenjar a la boca, eixia un aire ample i fort que avivava el foc.
En el glossari que hi ha al final del llibre trobem: «callòs. Cuc gros i d’aspecte molt sec que es cria en les branques mortes o en les soques velles.»
En el valencià d’Alcoi, la paraula callòs té un altre significat. En El valencià de sempre, en l’entrada callòs, escric:
Part de l’escapus florífer d’una ceba que queda dins del bulb després d’haver-li tallat la part aèria.
Les cebes amb callòs tenen un cor endurit que no és comestible, però la resta de la ceba és perfectament aprofitable.
La paraula callòs, que es pronuncia amb o oberta, és pròpia del valencià meridional.