1. En sentit originari: molt sec.
2. En sentit figurat, aplicat a una persona o a un animal: molt flac, molt magre, que té poca carn.
NOTA 1. Aquest modisme comparatiu és un localisme de la població de Beneixama (comarca de l’Alcoià).
NOTA 2. La paraula baïl és la paraula castellana badil en la qual ha caigut la d intervocàlica. La definició de badil que trobem en el DRAE és la següent:
m. Paleta de hierro o de otro metal, para mover y recoger la lumbre en las chimeneas y braseros.
NOTA 3. En el llibre Tresor del Valencià Meridional, en l’apartat «la llar i el foc» (pàgs. 290 i 291), trobem la paraula baïl que, tenint en compte que forma part d’un grup de paraules que van davall d’escombra (granereta per a escombrar el forn), vaig pensar que, a Beneixama, havia de tindre també eixe significat. Vaig decidir preguntar-li-ho al lingüista Francesc Gascon i Navarro, que va fer el seu treball de final de llicenciatura sobre el parlar de Beneixama i. per tant, és un gran coneixedor del parlar d’eixa població. Li vaig demanar la seua opinió sobre la comparança sec com un baïl i sobre l’ús que es fa a Baneixama de la paraula baïl. En un missatge electrònic personal de data 21 de setembre del 2022 em va escriure:
Aquesta expressió prové de l’ús que es feia del baïl, que era una espècie d’escombra per al forn, feta amb uns draps lligats a l’extrem d’un pal. Això es gastava per a escombrar el forn una vegada se n’havia tret la brasa. Com que sempre quedava cendra, aquesta s’havia de llevar perquè no s’apegara al pa o a allò que s’hi coguera. El baïl es mullava en un poal ple d’aigua situat a terra, davant de la boca del forn, i s’anava utilitzant, llançant els draps banyats com si foren un fuet o com es llança la canya de pescar. Com que el forn estava molt calent, evaporava l’aigua del baïl i l’assecava, amb el consegüent perill que es cremara, per la qual cosa calia tornar-lo a banyar en el poal, a mesura que s’anava netejant el terra del forn.
NOTA 4. També en el llibre Tresor del Valencià Meridional, en l’apartat «altres eines de rebosteria industrial» (pàg. 472), apareix paila (Alcoi) i, tot seguit, baïl (Beneixama). Això significa que baïl, a Beneixama, té exactament el mateix significat que paila a Alcoi. Vaig preguntar a Josep Tormo Colomina, gran coneixedor del parlar d’Alcoi, quin és el significat de la paraula paila. En un missatge electrònic personal de data 7 d’octubre del 2022 em diu que paila és:
Caldera plana en la qual s’ensucren les peladilles, els pinyonets, els anissets (de batafaluga), els anissets de comins i els torrats ensucrats.
Es veu ben clar que aquesta paraula alcoiana és la paraula castellana paila que el DRAE definix de la manera següent:
f. Vasija grande de metal, redonda y poco profunda.
La paraula paila deriva del llatí patella que significa ‘paelleta’. Trobe raonable que, a Beneixama, aquesta paraula es substituïra per baïl, paraula ja molt coneguda en la població amb un altre significat, perquè li té una certa semblança, sobretot si es pronuncia païla.
NOTA 5. Queda clar, doncs, que baïl és una paraula polisèmica que té, com a mínim, dos significats completament diferents, encara que el que ens interessa és el primer: «atifell que s’usa per a llevar la cendra del forn». No és, evidentment, una paleta metàl·lica, com el badil castellà, però hi ha una certa coincidència en l’ús que es fa dels dos objectes. L’altre significat, el de l’eina emprada en la rebosteria industrial, té un origen completament diferent i no té cap relació amb el modisme comparatiu que ens ocupa.
NOTA 6. Done les gràcies a Francesc Gascon i Navarro i a Josep Tormo Colomina per la seua ajuda.