1) En sentit real: saltar, fer salts.
2) En sentit figurat: reaccionar molt ràpidament a un estímul determinat i fer o dir amb fermesa i amb decisió allò que considerem que s’ha de fer o s’ha de dir en aquell moment.
En Quanta, quanta guerra…, de Mercè Rodoreda, llegim:
¿Tu no creus que si hagués pogut hauria fugit saltant bosc enllà com una llebre?
En la novel·la juvenil L’impostor, d’Enric Lluch i Girbés, trobem:
Això, és clar!, si, com asseguren, acaba resultant un impostor…
Maties saltà com una llebre.
–Clar que és un impostor! Jo sóc l’autèntic Maties Montoliu!
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
Quan l’amo va sentir el desafiament de Peret, va saltar com una llebre i li va contestar:
–Tu guanyar-me? Aquesta vesprada farem algunes proves i ja veuràs com no.