Reaccionar molt ràpidament a un estímul determinat i fer o dir amb fermesa i amb decisió allò que considerem que s’ha de fer o s’ha de dir en aquell moment.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:
Al hiquinunc, que diu lastudiant (que es pensaven vostes que yo em moque en la manega? tambe sé mos llatinets ben concertats!) al hicquinunch, els torne a dir, que acabà la Auela de ferli el romiatge, saltà ella (estan vostes) ni mes ni menys, com una blanca, tan docta y remirada com Deu lhavia feta, y diu: Oy, Ave Maria!
Anomenem blanca a l’ocell de la família dels còrvids, espècie Pica pica. El seu plomatge és blanc i negre. Fa uns 45 centímetres de llargària, dels quals uns 25 centímetres corresponen a la cua. La dieta d’aquest animal és omnívora, ja que igual menja carronya que fruits i plantes. Construïx un niu molt peculiar, cobert amb fang i amb una mena d’enreixat fet amb branquillons entrecreuellats. Té l’hàbit de furtar aquells objectes que li criden l’atenció, especialment els que són lluents, i endur-se’ls al niu. El fet d’actuar així li ha donat fama de lladre.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.