salat com l’abadejo (o com el bacallà, o com el bacallar)

Molt salat.

En la novel·la El crim, de Vicent Ortega, podem llegir:

Quatre trossos de pa dur com la pedra, o coca feta uns dies abans, un raig d’oli cru d’oliva d’eixe que arreplegaven de les sàrries de les almàsseres quan regalimava i queia al sòl, un bon tros de cansalada blanca seca i salada com el bacallà, un o dos o tres alls i una lloreta o dues; aigua de qualsevol bassal que hi poguera haver quedat dins de qualsevol barranc, on bevien també els animals, i de vegades, si hi havia una mica de sort, un raig de vi negre i olorós, comprat en qualsevol taverna.