Saber-se alguna cosa de memòria, de carrereta.
En la novel·la L’àngel covard, de Vicent Pallarés, llegim:
De manera que, llevat dels divendres, que era el Quinet qui assumia les funcions de mestre, el pare m’oferia l’oportunitat de comprovar qui era més llest, si ell o jo, ja que jo em sabia com un papagai els articles i senyals del codi, mentre que ell necessitava Déu i ajut per a sortir-ne mitjanament airós.