Saber-se alguna cosa de memòria.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
Aquest bon senyor s’havia entestat, molt raonablement, que els aprovats ho havien de ser si es sabien l’assignatura com el parenostre.
I en la mateixa novel·la, una mica més avant, trobem:
Aquella nit que havia visitat la taverna i havia saludat el tararot de don Ferran, repassà allò que per mitges paraules i mil indicis havia arribat a saber com el parenostre sobre els projectes de futur dels seus: unes ànsies de millorament cercat per uns camins que eren una veritable bogeria.
En la novel·la Temps de batuda, també d’Enric Valor, llegim:
Quant a la ruta en si, sols Llorenç la sabia de cor, com el parenostre.