1) En sentit real: s’aplica a les persones que la saben llarga, que són malfiades, que no és possible enganyar-les.
2) En sentit figurat i irònic: s’aplica, de manera pejorativa i ridiculitzant, als bocamolls que asseguren que saben determinades coses i afirmen d’una manera contundent que això que ells diuen és una veritat incontrovertible i, o bé és una falsedat, o bé és una cosa que la sap tothom o bé és una bajanada.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
El matrimoni tenia un xiquet ben espavilat, que sabia més que li havien ensenyat. Era, a més, allò que se’n diu un dotor.