1) Saber moltes coses, saber molt, ser molt sabut.
2) Ser molt llest, tindre una agilitat mental molt gran.
3) Ser malfiat, saber-la llarga, ser difícil d’enganyar.
A voltes s’empra en sentit irònic per a ridiculitzar algú que es creu que sap molt, però que en realitat no és així.
Fa referència a don Pedro de Lepe y Dorante, bisbe de Calahorra i La Calzada (segle XVII), famós popularment per la seua saviesa.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada saber, trobem:
Saber més que l’oli ranci, o saber més que l’oli de basses, o saber més que l’oli de tenda, o saber més que Lepe, o saber del llim de les olles, o saber molta lletra menuda: saber molt i de moltes coses, esser molt savi.
En els modismes comparatius que arreplega el Diccionari català-valencià-balear que ens parlen de saber més que l’oli es fa un joc humorístic amb els significats del verb saber: ‘tindre coneixements, tindre ciència’ i ‘tindre sabor d’açò o d’allò’.
Joaquim Martí i Gadea, en la seua obra Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 129 del 1r volum), en l’entrada Leppé (saber més que), escriu:
Es pondera el talent y saber d’algú, comparantlos en los del célebre abat francés d’eixe llinyage, el qual per haver inventát el método ó mòdo d’ensenyar á llegir y escriure al sorts-muts, adquirí fama universal y mereixqué que tots li dedicaren esta frase llaudatòria. Nosatros, puix, li fem també justicia incluintlo en este llòch y cantantli esta cansó:
Dihuen molts qu’els capelláns
están del tot atrasáts,
pero Leppé es una pròva
de que van equivocáts.
Y si este botó no’s pròu pera mòstra, traurém á relluir els moltísims individuos del clèro secular y regular que han sobreixit en totes les arts, ciències y dasta industries, segur de qu’els taparíem la boca á tots eixos que la tiren de sabuts y tan sixquera no saben lo qu’es magenquen.
Joaquim Martí i Gadea es referix a Charles-Michel de l’Épée, anomenat “l’abbé de l’Épée”. El seu nom autèntic era Charles-Michel Lespée.
La cosa més lògica és que el modisme es referisca a don Pedro de Lepe y Dorante, autor del Catecismo católico que originalment es va escriure en castellà i després va passar a la nostra llengua. En castellà és molt corrent el modisme comparatiu saber más que Lepe així com la variant saber más que Lepe, Lepijo y su hijo –i també ser más listo que Lepe, Lepijo y su hijo–. En canvi, en francés, que jo sàpia, no hi ha cap modisme comparatiu que faça referència a l’abat de l’Épée.
En el conte El gat i la rateta, que trobem en Rondalles de l’Alacantí. Contes populars, de Joaquim Gonzàlez i Caturla, reproduït en Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, podem llegir:
L’únic que en sabia el secret era el gat del mas, un gatot enorme de cap gros com una carabassa. El gat, és clar, tenia sentenciada la rateta des del primer dia, però aquesta, que sabia més que Lepe, no es deixava caçar. Més d’una nit el gat l’havia aguaitada, l’havia percaçada fins a desesperar-se, però… res. Aquella rateta era el mateix dimoni.
En la novel·la El mar, de Blai Bonet, podem llegir:
Manuel Ceva abans tenia més llengua que un procurador, semblava que sabia més que Lepe. Sempre era a la Columbòfila. Era de la Directiva. No se’n movia mai. Semblava que no li bastava el camp per a córrer.
En La segona mort de Jesús de Natzaret, de Francesc Puigpelat, el personatge anomenat Xesc exclama:
Aquestes saben més que Lepe!
Eduard Escalante va escriure el sainet Lepe i Talala en el qual Lepe representa el sabut i Talala l’ignorant que sembla que no sap res però que en realitat és molt astut i, fent-se el tòfol, fent-se el tòfol, acaba triomfant a on Lepe fracassa.