sa com una poma / sans com a pomes

Totalment sa. Ple de salut.

Els fragments següents pertanyen a Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea:

Degut sense ducte á eixe caracte y á molt conformat qu’era, es mantingué sempre sanet com una poma, no havent tengut en sa vida cap de malaltia; […].

Alt, prim, de bòn color y sá com una poma, havera pogut regirar mig mon en la sehua juventut, pero á dell sempre li vingué la faena de codillo, y fugía d’ella com el dimoni de la creu.

En la novel·la Alcoi-Nova York, d’Isabel-Clara Simó, llegim:

M’hi feren diverses proves, quan jo ja havia recuperat la serenitat, i a la fi digueren als pares que jo estava sa com una poma. Com una poma sana, supose jo.

Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:

Fins que un dissabte, vespra del Diumenge del Ram, vingué ella a confessar-se. Si l’haguésseu vista, quin goig feia quan arribà de matí a predicadors, ben plantada, sana com una poma codonya, amb aire d’alegrança. Era el retrat de la Glòria, i que Déu em perdone.

NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.