1) En sentit figurat: amb dolors molt forts, insuportables, especialment dolors abdominals.
2) En sentit figurat: mort.
En la novel·la Dies de verema, de Joan Olivares, podem llegir:
Els ulls se m’entelaren i se m’ennuvolà la visió, i una acalorada immensa em cobrí el cos de suor de dalt a baix. De poc va ser que no caiguera rotllat com un palloc. Però jo…, ni piu. No volia, de cap manera, que s’adonaren, ni Felip ni estes dones, que m’havia matxucat el capciró de tan embeulat com estava mirant-me-les.
Aquest modisme comparatiu s’usa, fonamentalment, precedit del verb caure: “caure rotllat com un palloc / caure rotllats com a pallocs”.