1) En sentit real i referit a una persona o a un animal: mort a conseqüència d’haver patit cremades importants.
2) En sentit figurat i referit a una persona: molt enfadat, enrabiat, irritat, indignat, furiós.
En El bou de foc, de Joan F. Mira, trobem:
Si no marxem ara mateix, ens agafarà la tronada damunt, i creu-me que no em fa gens de gràcia, una tempesta a muntanya. L’any passat, el pastor del carnisser el van trobar rostit com un pollastre sota una alzina.
En la novel·la A travès de l’Himàlaia, de Ferran del Campo i Jordà, llegim:
Va somriure i va apagar la burilla acuradament, no era la seva intenció morir rostit com un pollastre.
El modisme comparatiu rostit com un pollastre l’arreplega Joan Amades en Folklore de Catalunya, on podem llegir:
I, de seguida, es tirà de cap a la caldera i, al moment, va quedar rostit com un pollastre.