roncar com un renoc / roncar com a renocs

Roncar d’una manera molt sorollosa.

En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, llegim:

A cuberta es rentava la cara i les mans, i es llevava les llaganyes, el senyor Duc de la Borrassa. Havia dormit com un canonge i roncat com un renoc.

En l’assaig Bestiari de Martí Domínguez i Romero trobem:

També es diu que alguns gripaus cauen en un son tan profund que emeten un ronc cavernós i inquietant, i per això la parèmia de “roncar com un renoc”.

NOTA: Un renoc és un gripau.