Roncar d’una manera molt sorollosa.
En la novel·la Els cavallers del drac, de Manel Álamo, podem llegir:
Mon pare, cap a les nou de la nit, ja faria una mitja hora que roncava com un porc.
En la novel·la juvenil Per què, Sara?, d’Enric Lluch i Girbés, llegim:
Però aquell dia, ni migranya ni res: es va deixar caure i començà a roncar com un porc.
En la novel·la juvenil El diari del pare, de Vicent Sanhermelando, trobem:
–Què dius? Fa un dia preciós. I tu roncant com un porc.
En la novel·la juvenil El servidor de l’alquimista, d’Enric Lluch i Girbés, llegim:
Al llarg del camí, el meu amo a penes dirigí la paraula al altres tres viatgers que ens hi acompanyaven: un escrivà que emprava ulleres i es passà el camí llegint sense parar, un mossén que roncava com un porc i un capità del rei que duia un braç embenat i que, de tant en tant, maleïa entre dents tots els dimonis de l’infern.