roín com el dimoni (o com un dimoni)

Molt roín, tant en sentit real com en sentit figurat.

En la narració curta Del llaurador beneit i lo sastre espavilat, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:

Mentrimentres passaren los dies, i lo topetó no aplegava. Seguint la costum, i per passar lo temps, el bon Pelacanyes treballava com un negre lluitant ab les brosses i cadells, els seus enemics naturals, i menjava l’olla i l’ensisam quotidians; però un temps condemnat, roín com el dimoni, li omplí de gruga l’alfals, li féu porreta al cànem, gelà la tarongeta i… res, que l’amagatall del rebost amainava; i fins lo blat, en lo que confiava per a un comport, se li aflamà i sols bolló i pallús va traure de les erades… Era cosa que lo va fer cavilar de veres.

NOTA: El mot roín sempre he oït emprar-lo, de forma invariable, tant per al masculí com per al femení. Així és com ho deien els nostres clàssics i així és com es conserva en el parlar tradicional d’Alcoi, el que jo he heretat oralment de la meua família.