Referit a una cosa: molt roja, que té un color vermell molt fort.
L’almànguena és una terra aluminosa de color vermell, molt rica en òxid de ferro, que s’usa per a preparar pintures, polir metalls i decorar ceràmica.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada almangra o mangra, trobem:
Peròxid de ferro aluminós; mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro; cast. almagre, almazarrón. Almangara ha aytal la conexensa que sia ben vermella e que no y aia terra e que sien trossos lissos, Conex. spic., 12. Degen dar linyoles almàngana barrines et altres coses, doc. a. 1390 (Col. Bof. VIII, 417). Lo mallorquí scriví ab almanguera en la lonja, Francesc Eximenis (Boll. Lul., II, 352). L’almànguena son la pura sanch sua | ab que l’a marcada del seu gran senyal, Passi cobles 15. Trobaràs en la paret tres ralles d’almànguena, Curial, III, 139 (ed. Els N. Cl.). Hi hajen de posar… sis lliures de almangre, doc. a. 1584 (Hist. Sóller, II, 184). Almangra val lo quintar vna lliura vuyt sous, Tar. preus 108. Cabeys de fum d’estampa,… galtes d’aumàngara y tapa-rabos de vert de persiana, Maura Ayg. 120. Com si li traspués la sang o l’haguessen ruixat ab mangra, Pons Auca 19. Aixina com d’almànguina en les emblanquinades, carregue el còs de beguda, Pascual Tirado (BSCC, II, 46).