Renegar molt, d’una manera exagerada.
En la novel·la Al cor, la quimereta, d’Encarna Sant-Celoni, trobem:
Animetes del purgatori, si va renegar!…, com un descosit!, i tant de temps que, a partir d’aquell dia i durant molts anys, a les tres o les quatre de la matinada obria els ulls tant sí com no –amb més culpabilitat…
NOTA: En la tercera accepció de l’entrada descosit, del DNV trobem: pels descosits (o com un descosit) loc. adv. Excessivament. Parlar pels descosits.