1) En sentit real i aplicat a un objecte llis i lluent: que brilla molt, que resplendix.
2) En sentit figurat i aplicat a una persona o a un animal: que té bona salut i bon aspecte.
En l’escrit dialogat de Joaquim Amo Abad titulat A vore al veí, publicat en el núm. 262 del setmanari El Pueblo (de Monòver) de data 10 de novembre del 1906 i que també podem trobar en Cañisaes, el llibre de Munove, el personatge anomenat Pere diu:
Es gosos estos en cuatre escorfes de pa y dos rosegons se fan relluens com una espasa. Después ells se la busquen.