redó com una boca de pou / redons com a boques de pou

Completament redó.

En El Desig dels dies, de Joan Francesc Mira, llegim:

I al mig la font de pedra gastada, polida, fent una bassa petita i rodona com una boca de pou. Dins de la qual rajava l’aigua, amb una incessant remor de pau i de quietud.

Ací Joan Francesc Mira empra la variant formal rodó, però tots els parlars valencians usen la forma redó.