1) En sentit real i referit a qualsevol cosa: que és completament recta o que va en línia recta.
2) En sentit real i referit a una persona o qualsevol cosa que es mou: que va directa a un lloc determinat.
3) En sentit figurat i referit a una persona: fent-li complir escrupolosament els deures i les obligacions.
4) En sentit figurat i referit a una persona: fent-li complir escrupolosament els principis morals.
En el llibre La via de la Plata. De Sevilla a Fisterra passant per Sant Jaume de Compostel·la, de Vicent Pitarch i Almela, podem llegir:
A través d’un camí recte com un fil, la Via de la Plata escrupolosa, els pelegrins descendeixen vers la vall del Guadiana.
En Guadà, de Maurici Belmonte, llegim:
Els espectadors es van quedar bocabadats quan el punt en què s’havia convertit l’estel fugisser, no va reseguir el curs del riu a través de Guadà com explicaven les guies turístiques, sinó que sorprenentment, va anar enfilant-se recte un fil fins quedar penjant en el sostre de la nit. Com un estel més.
En la novel·la juvenil L’impostor, d’Enric Lluch i Girbés, trobem:
Així que tornàrem a l’institut i ens dirigírem, rectes com un fil, a consergeria.
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.