Recordar algú o alguna cosa de manera imprecisa, poc clara, com si fóra un somni.
En la novel·la Àmbit perdurable, de Rafael Ventura Melià, podem llegir:
Pintat al fresc, empolsimat, però tan fastuós com sempre havia estat. El recordava com un somni.
En l’article ‘Joan Valls, l’home’, d’Enric Valor, llegim:
Poques vegades, dic: com un somni recorde una de les entrevistes més llargues (no sé a qui esperàvem). Tots dos sols, passejàvem en un vespre calmós per la plaça de no sé quants noms, davant per davant de l’Ajuntament de València, damunt aquella estructura central avui desapareguda que feia com un recinte llarg i elevat apartat del trànsit.
NOTA: L’article d’Enric Valor titulat ‘Joan Valls, l’home’ es va publicar en la revista Canelobre l’any 1990 i ha estat recollit per Josep-Daniel Climent Martínez que l’ha inclòs en el seu llibre L’obra periodística d’Enric Valor (1933-2000), obra publicada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’any 2015.