Tancar-se (algú) voluntàriament en un lloc determinat, apartat de la societat.
En Dones d’aigua, hòmens de fang, de Toni Cucarella, podem llegir:
A partir d’aquell dia, el dolor i la incertesa el comminaren a quedar-se entre les quatre parets, tancat amb pany i forrellat, com la casa sorribaldada de Sorió. S’hi va recloure com un talp dins la fosca i fonda talpera. Planyia i esperava. A les nits, plorava com un xiquet abraçat a la mare, pel dolor de la mort de l’Angeliu.