rebentar com una cigala / rebentar com a cigales

1) En sentit real i referit a una cosa: rebentar o esclatar alguna cosa de manera sobtada.

2) En sentit figurat i referit a una persona: exterioritzar de sobte, en un moment determinat, l’enuig, la ràbia i la indignació que fins a aquell moment havia dissimulat.

En la narració curta El Nadal d’un remendó, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:

En la cuina va rebentar com una cigala. De la primera sapastrada que li pegà al pobre sabater el deixà sense mig bigot.

En la narració curta Sastre, músic, llaurador… i sempre sastre, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:

Tornem al sastre i vorem les peripècies que li passen per ficar-se manegueta en coses que ni li toquen ni pertoquen. La furga-estores de la sogra, plena de curruixes, haguera rebentat “com la real capitana” –o si es vol, com una cigala– si després de no parar en torreta per eixes marjals de Déu, per donacions i quadres i quadrelles, no haguera conseguit capgirar al facilitari del seu gendre embolicant-lo ab la compra de ab la compra de la tan somniada marjaleta.

NOTA: El DNV recull el modisme comparatiu rebentar com una cigala que definix com a ‘agafar un disgust molt fort’. També l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer i Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.