1) En sentit real i referit a una cosa: rebentar o esclatar alguna cosa de manera sobtada.
2) En sentit figurat i referit a una persona: exterioritzar de sobte, en un moment determinat, l’enuig, la ràbia i la indignació que fins a aquell moment havia dissimulat.
En la narració curta Sastre, músic, llaurador… i sempre sastre, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:
Tornem al sastre i vorem les peripècies que li passen per ficar-se manegueta en coses que ni li toquen ni pertoquen. La furga-estores de la sogra, plena de curruixes, haguera rebentat “com la real capitana” –o si es vol, com una cigala– si després de no parar en torreta per eixes marjals de Déu, per donacions i quadres i quadrelles, no haguera conseguit capgirar al facilitari del seu gendre embolicant-lo ab la compra de ab la compra de la tan somniada marjaleta.