S’usa per a expressar que una rata penada és molt gran.
En la novel·la Delers de jovença d’Antoni Igual Úbeda llegim:
I comencí a parlar, a la bona de Déu, de l’illa Maurici, dels seus peixos gegantins, de les rates penades com a coloms que allí hi havia, dels arbres colosals com el mangle, de les flors d’intensíssima flairor i dels animals rars, com l’escolopendra i el basilisc.
La denominació rata penada és la més àmpliament utilitzada pels valencians, però a Alcoi, Cocentaina i Peníscola s’empra la denominació ratot; a Massalavés i l’Alcúdia i en diuen rató; a Tàrbena, rateta voladora; a Aielo de Malferit, Alcúdia de Crespins, Canals, Crevillent, l’Olleria, Llanera de Ranes, Moixent i Vallada s’usa el mot moceguello (i la variant formal muceguello); a Castalla en diuen mocigaló; a Ontinyent, almorcígol (sovint pronunciat ‘almorzígol’); a Banyeres de Mariola, mocègol; i a Bocairent i Alfafara, muicego (així com les variants muixego, moixego i moixégol), Tots els darrers mots deriven de l’expressió llatina mure caecu, que significa ‘ratolí cec’, i que ha donat lloc a quasi una vintena de variants formals que s’usen en diverses poblacions del migjorn valencià.