Molt raspós, molt aspre al tacte.
En El bou de foc, de Joan F. Mira, trobem:
Daniel intentava d’imaginar-se què feien i no podia veure-ho clar de cap manera i, a més, hi havia una cosa, els pèls, devien ser rasposos com un fregall d’espart, si no fos que Planelles se n’hauria rigut més encara, li ho hauria preguntat, ¿com és que no et raspen?, ¿no et fan mal, els pèls?
NOTA: Em sorprén que Joan Francesc Mira empre el participi dèbil rigut que s’usa a Calalunya però que els valencians no diem ni hem dit mai, en lloc del participi fort rist, que és el d’ús habitual en tots els parlars valencians.