Molt raspós, molt aspre al tacte.
El paper d’escat és un paper fort (o una tela) cobert per una de les cares d’una capa de pols de vidre, pedra de foc finament polvoritzada o arena de quars, que s’usa per a polir superfícies per fricció.
L’escat, també anomenat àngel o angelot, és un peix selaci del suborde dels esquals, espècie Squatina squatina, que sol fer entre 90 i 120 centímetres de llargada, però que pot arribar fins als dos metres. És un tauró, però pel seu aspecte s’assembla a les rajades. Antigament la seua pell, molt aspra, forta i raspallosa, una vegada assecada, s’emprava per a allisar fusta i altres materials. A la pell seca d’eixe peix se l’anomenava també escat. Per això, en crear-se el paper abrasiu artificial, els valencians li vàrem donar el nom de paper d’escat.
NOTA: Joan Francesc Mira, en la novel·la Els treballs perduts, escriu, erròniament, paper d’escata: «[…] més endavant arriba un tros d’arrebossat de ciment i d’arena, recent i raspós com un paper d’escata de fuster, després una altra volta pedra repicada, […]»