Referit al cel, és a dir, ‘part de l’espai que apareix com una volta sobre la Terra circumscrita per l’horitzó’: clar, net, seré, ras, transparent, sense cap núvol.
Quan diem que el cel està ras com un espill volem dir que no plou, que no hi ha boira, que no hi ha ni un núvol, que el cel és totalment clar, lluminós, nítid.
En la novel·la Dies de verema, de Joan Olivares, podem llegir:
Havia eixit un dia ras com un espill i calia aprofitar el temps. El raïm era en son punt.
En Pana negra, de Joan Olivares, trobem:
Però tingueren la sort que el cel era ras com un espill i havia amainat un poc el vent.