ràpid com un llamp (o com un rellamp) / ràpids com a llamps (o com a rellamps)

Molt ràpid.

En la rondalla La rabosa i el corb, d’Enric Valor, podem llegir:

–Amitjana’t bé, que no cauràs… És que no puc alenar com cal, comare rabosa, i, si no alene bé, caurem tots dos.
Ella tingué un horrorós dubte; però què havia de fer? Confià, accedí i es va soltar del coll, amb la qual cosa es quedà, com qui diu, sense cap aguant damunt aquella esquena lluenta. Llavors, ell, ràpid com un llamp, va pegar dues fortes alades i es girà panxa en amunt amb una gran llestesa, i la rabosa va caure rabent per l’immens i desemparat espai.

En la novel·la La dona forta, de Maria Beneyto, podem llegir:

Tot fou ràpid, com un llamp. Quic es fixà, des de lluny, que havien arribat nous cotxes al parador. Els va contar. N’eren quatre exactament. Estrangers. Turistes.

Vicent Sanchis, en Fàtima de Berfull, escriu:

Tot va ser tan ràpid com un rellamp, tan sols qüestió d’un brevíssim instant.