Molt quiet, immòbil.
En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, trobem:
[…] però quan es plantà enfront d’ell i el veié tal com era i el que anava a fer, es posà a tremolar com una fulla tendra i, mirant-lo espantada, perdé la respiració i es quedà quieta com una estàtua de sal bíblica.
Antoni M. Casas i Ferrer, en Per les serres de Prades i el Montsant: excursions i trobades amb persones solitàries, escriu:
El primer en rebre’m és el gos, enfurismat i a punt d’abraonar-se’m. Jo, immòbil, quiet com una estàtua.