Molt quiet, immòbil.
En Evasions efímeres, de Vicent Pallarés, llegim:
Gairebé no m’he bellugat, però de seguida he comprès que et duraria menys que un sospir. Dit i fet, encara no havia acabat de pensar-ho, que a la pobra criatura se li ha posat cara de babau, ha fet com una mena de tremolí tot graciós, ha deixat anar un ai, com si li fes mal alguna cosa, i s’ha quedat quiet com un estaquirot, amb el cabet acotadet i els ullets clavats a terra, sense saber què fer ni què dir, tot avergonyit, pobrissó.