Molt quiet, immòbil.
En la narració Contalla d’un orat, d’Enric Valor, podem llegir:
Tire endavant i arribe en una clarura del bosc, i em veig… ¿Què creu? ¡Un gos! Estava gitat, quiet, com a mort; però tenia oberts els ulls grossos i humits, i li queia sang per tot el seu cap clevillat.
Miquel Obiols i Prat, en No hi cabem dues vegades en aquest món, escriu:
En tornar al llit, va trobar la Nora mig desperta que jeia despullada i quieta com una morta, dient-li amb una veu molt fina: On eres Armand?
NOTA 1: La narració d’Enric Valor titulada Contalla d’un orat es va publicar dins Narracions de la Foia de Castalla, amb pròleg de Joan Fuster, l’any 1953. Posteriorment es va publicar en Jornada, diari vespertí de la ciutat de València, el dimarts 15 d’octubre de 1963 (pàg. 4). Recentment ha estat recollida per Josep-Daniel Climent Martínez en el seu llibre L’obra periodística d’Enric Valor (1933-2000), obra publicada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’any 2015.
NOTA 2: La locució comparativa d’igualtat com a mort significa ‘com si fóra mort’.