Quedar-se (algú) quiet, immòbil.
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, també de Toni Cucarella, podem llegir:
Saps, Vicent? Em pense que li’n devies d’haver fet una de ben grossa a la nòvia aquella teua de Canals, perquè hui, quan dos nòvios es barallen, ja és estrany que ella encomane la tassonada, i a tu te l’han encomanada i te l’has presa i t’has quedat com t’has quedat: aixina, com un estaquirot en este seient esquimat, i sense futur, que d’ací no mudaràs si no és per clavar-te en la caixa de morts…
En El repós del sobirà, de Vicent Sanchis, llegim:
–Ja n’hi ha prou, de bromes! Què dimonis passa? Damunt que no heu baixat a ajudar-me, ara vos quedeu com a estaquirots i sense dir res.