1) Referit a una persona: quedar-se despagada, decebuda, sense poder aconseguir allò que esperava.
2) Referit a un negoci, un afer, un projecte, etc.: fracassar, no arribar a assolir allò que s’esperava.
NOTA 1: El modisme comparatiu juga amb dos significats de la paraula castanyetes que, per un costat, equival a ‘cantanyoles, postisses’ i, per un altre costat, equival a ‘testicles’.
NOTA 2: Els valencians emprem molt la paraula nano, però, en canvi, no usem mai la variant formal nan.
NOTA 3: Alguns tenen fòbia als vocables acabats en o àtona i els eviten siga com siga, però, afortunadament, les reflexions molt encertades de Joan Coromines sobre eixos mots, que podem llegir en Lleures i converses d’un filòleg, ens permeten escriure tranquil·lament nano, bonico, pillo, abadejo, cascavellico, llomello, motroco, guilopo, així com també bolero, borratxo, cagaferro, carro, cerro, cigarro, clero, cuiro, curandero, duro, embero, enterro, erro, esguerro, fardatxo, ferro, filferro, gaiato, gerro, guisopo, lloro, mero, mico, minxo, modo, moro, neutrino, pandero, quadro, suro, tallaferro, testaferro, torero, verro, viudo i moltes més sense cap trauma. I, a més, ens podem permetre llegir el popular poema anònim Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico sense patir un atac de feridura.