quedar (o quedar-se) com a mort / quedar (o quedar-se) com a morts

1) En sentit real i referit a una persona o a un animal: quedar-se sense coneixement, perdre els sentits.

2) En sentit figurat i referit a una màquina: quedar-se aturada, sense poder fer-la funcionar.

3) En sentit figurat i referit a un lloc: quedar-se sense activitat.

Podem dir, per exemple: «Va caure un bac i es quedà com a mort

En el text litúrgic Diumenge de Pasqua de la Ressurrecció del Senyor, publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i que podem trobar fàcilment en internet, podem llegir:

Va ser tan gran el sobresalt dels guàrdies, que de l’esglai quedaren com a morts.

Francesc Macià i Barrado, en Un cabdell que algú va enredar, escriu:

[…] i ens vam quedar asseguts al dedins del cotxet mirant esglaiats i amb ulls de tòtil les misterioses guspires que feia el nostre cotxet, i quan el cotxet vermell foc etern de la Nina va fer la darrera guspira, i després de fer-la es quedà com a mort o mort de cap a peus al mig de la pista, un calfred de pel·lícula de por ens traspassà l’animeta i se’ns glaçà la rialla als llavis […]

NOTA 1: La locució comparativa d’igualtat com a mort significa ‘com si fóra mort’.

NOTA 2: L’exemple «Va caure un bac i es quedà com a mort.» l’he copiat de la Gramàtica normativa valenciana de l’AVL.