pur com el somriure d’una nóvia

Molt pur.

En la narració curta El color de les quimeres, de Joan Borja, podem llegir:

Les portalades daurades, emmarcades entre columnes quadrades, em retornen el record d’un vestit de tela de Marsella, nou, blanquíssim, pur com el somriure d’una nóvia, radiant com la llum de finals de juliol al ple del migdia.