Molt punxós, que punxa molt, tant en sentit real com en sentit figurat.
Es dóna el nom de garguller a l’arbust intricat de la família de les rosàcies que rep el nom científic de Crataegus monogyna (antigament Mespilus monogyna). És molt punxós. Fa unes flors blanques molt oloroses i uns fruits de color vermell, xicotets com un cigró, anomenats cireretes de pastor o cireretes d’espinal, de carn farinosa i d’una dolçor insípida, que tenen només un pinyol i són comestibles. Les flors del garguller són un excel·lent tònic cardíac. Són sedants i antiespasmòdiques, regulen el ritme cardíac i atenuen les palpitacions. Les cireretes que fa el garguller són bones de menjar.
També se l’anomena espinal, reducció fonètica d’espinalb, mot derivat del llatí spinus albus.
També rep els noms següents, segons llocs: arç blanc, bolquerets de la Mare de Déu (o del Nostre Senyor), cirer de pastor, engarguller, espinal, ram de Sant Pere, robeta de la Mare de Déu, espí blanc.
Aquest modisme comparatiu el conec del parlar d’Alcoi.