Que sempre arriba a l’hora en punt. Que fa les coses en el moment precís que cal fer-les, ni més prompte ni més tard.
Jordi Raül Verdú, en La velleta refranyera, escriu:
[…] l’esperaven en candeleta i ella, puntual com un rellotge, apareixia somrient i parlant-los a tots, tractant-los com si foren fills seus.
En la novel·la La trampa del desig, d’Urbà Lozano Rovira, podem llegir:
No caldria dir que a les set, puntual com un rellotge, Guido tornà a esperar Aurora per acompanyar-la a la parada de l’autobús.
En La nit més màgica de tot l’any, de Jordi Raül Verdú, llegim:
A les set de la vesprada, puntual com un rellotge, comencen a revoltar les campanes del centre de la ciutat, anunciant la vinguda del missatger de Ses Majestats, […]
Vegeu: