Que sempre arriba a l’hora en punt. Que fa les coses en el moment precís que cal fer-les, ni més prompte ni més tard.
En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, podem llegir:
Tenia un assumpte pendent amb Denise. Havíem quedat a la maison des jeunes, i jo hi vaig ser, a l’hora convinguda, puntual com un clau.
Josep M. Sugranyes, en Camins de muntanya. Excursions d’hivern, escriu:
Puntual com un clau, el Daniel ja s’espera al portal de casa meva quan són tres quarts de set del matí.
Es diu que un clau és puntual perquè acaba en punta. És un joc de paraules.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu. El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com un clau que remet a l’adverbi puntualment que ens diu que significa ‘amb puntualitat’.