Referit a persones: molt prim, molt flac.
En la novel·la El crim, de Vicent Ortega, podem llegir:
Un home escarransit: ni alt ni baix, ni gran ni menut… Prim com una canya i amb una cara corcada pel sol i les gelades.
Lluís Galiana, en Rondalla de Rondalles, ens diu que una xica “s’havia posat com una canya” per a expressar la idea que s’havia fet prima com una canya a causa dels patiments que havia patit. Escriu Lluís Galiana:
La Gica tambe es feu a la presa roja com un perdigot y lluenta com una espasa; perque com els pesadumbres no crien bona sanch, shavia possat com una canya, y tan perduda, que donava compassio: mes aixi que es resolgué a dir amen a tot, com si hagueren possat oli en lo cresol.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.