1) Referit a una persona: molt prima, molt flaca.
2) Referit a qualsevol cosa: molt prim, molt finet, tant en sentit real com en sentit figurat.
El tel de ceba és una capa membranosa finíssima, molt tènue.
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
Això deien, que el va conéixer. Però va tornar d’Amèrica sense un cèntim i prim com un tel de ceba, que l’hauries d’haver vist… El cas és que l’any aquell de les granotes, que la mare no se’n recorda quin any era, […]
Josep Pla, en Viatge a Catalunya, escriu:
La vida, la bellesa, la salut, és un equilibri prim com un tel de ceba, un cristall que es romp al més petit contacte.
En Dones d’aigua, hòmens de fang, de Toni Cucarella, podem llegir:
Des que el pare havia desaparegut, tornàvem a compartir el llit. Jo la sentia alçar-se i vestir-se. Ella sabia que jo tenia el son prim com un tel de ceba i que qualsevol soroll o moviment, per lleu que fóra, em desvetlava; per tant, prou sabia ella que jo estava desperta quan s’esmunyia llit enfora.
En el conte En Met de les Conques, de Víctor Català, llegim:
Enmig de les boires cendroses que bressaven son cervell, pareixia-li que ell era fet de pasta de flequer i que mans invisibles l’anaven estirant, estirant imparablement, i que a mida que s’estirava devenia prim com un tel de ceba, i els braços i les cames, fets uns cordons, se retorcien sens parar, amb dolors insofribles d’esmicolament, i el cos s’inflava com una gran bombolla a punt d’esclatar.
NOTA 1: El conte En Met de les Conques, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.
NOTA 2: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.