Molt prim, molt finet, tant en sentit real com en sentit figurat.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
Tenia per germáns al tío Quico i á la tía Catalina, qu’eren els dos com un fil de cosir de prims, molt curtets de gènit, encara que bònes persones, […]
En la novel·la La casa de gel, de Joan Pons, llegim:
–Era tan maldestre, però –va continuar la mare i, per primera vegada, se li va escapar un somrís prim com un fil de cosir–, que fins i tot en açò de deixar-se matar va fracassar.